De Suïssa estant

Un dels molts arguments dels catalans per explicar les ganes de sortir d’Espanya és el de crear una forma d’estat republicana per tal de no fer el paper de súbdits d’una monarquia que, ara més que mai, està demostrant la seva ineficàcia, per no dir inutilitat.

Tothom s’adona de l’augment de les critiques a la monarquia espanyola per part, fins i tot, de persones i institucions que durant molts anys van callar i per tant tàcitament acceptar aquesta forma poc democràtica de governar.

La manca de transparència és una de les actituds cròniques de la Casa Reial i els privilegis dels que sempre han gaudit es posen cada dia en evidència. Llegir que per tal de “protegir” a la infanta Cristina el dia de la seva declaració al jutjat de Palma s’han reunit els representants de seguretat de la Casa Reial, de la Policia Nacional, de la Guàrdia Civil i de la Policia Local de Palma demostra que tot està inflat, manipulat i preparat per tal que la filla del rei no sigui tractada com qualsevol altre ciutadà.

Tal com van les coses, és probable que el segon marit de la senyora Letizia Ortiz no arribi mai a ser rei d’Espanya, cosa que per altra banda desitgem que no afecti els catalans, ja que per molt que tingui el títol de “Principe de Gerona”, escolliran la república com a forma d’autogovern.

Benvolguts senyors

És la quarta vegada que us escric públicament continuant una tradició basada en la vostra qualitat de generadors d’il·lusions, fins i tot en els que dubtem de la vostra existència.

Suposo que esteu al corrent de l’enrenou que ha causat la convocatòria de l’anomenada consulta, que no és res més que anar a votar per decidir si la majoria vol que Catalunya sigui un estat independent.

El to dels contraris a demanar l’opinió de la gent ha anat pujant i podem pensar que, malauradament, arribara a nivells força difícils de suportar, si és que no aconsegueixen anular la decisió d’anar a votar amb mètodes potser legals però no legítims.

Dues coses voldria demanar-vos: feu que tot el procés sigui clar i que guanyadors i perdedors acceptin els resultats. Feu de manera que els arguments a favor i contraris a la votació siguin nets, explicatius, sense amagar els desavantatges de cada posició i sense exagerar els factors positius.

Feu també que una vegada acabada la votació, amb independència del resultat , tothom accepti la decisió de la majoria i es pugui entrar en una nova etapa de convivència, a tots nivells.

Potser us demano massa, jo, que no sóc monàrquic però que no vull perdre l’il·lusió que d’infant em vàreu donar cada gener durant molts anys. I potser si tot surt com cal, començaré a creure en vosaltres. L’any vinent us escriuré per explicar-me.

Rebeu una abraçada d’un esperançat incrèdul.