De Suïssa estant

Arreu del món, els Parlaments acostumen a remoure molts papers, amb millor o pitjor eficiència segons sigui el grau de independència dels seus membres respecte als governs.

Tot el paperam (projectes de llei, informes, resums etc.) fa part del que la gent considera un deure dels parlamentaris: estar al corrent , llegir i pair per tal de votar amb una sòlida base.

Darrerament, al Parlament suïs un altre tipus de paper va fer que els parlamentaris (alguns parlamentaris, per dir la veritat) demostressin el seu descontent: el paper de vàter també anomenat paper higiènic.

Resulta que parlamentaris de diversos partits es queixaren de la qualitat del paper higiènic dels vàters del Parlament, sobretot si el comparaven amb el paper del vàter del Govern. No és cap broma ni cap innocentada.

Com que a Suïssa tant el Govern com el Senat i el Parlament conviuen dins d’un mateix edifici, les comparacions tenien una certa possibilitat de ser certes ja que un mateix organisme és l’encarregat del subministrament de sabó, paper i altres objectes d’us quotidià dins del Palau Federal.

El vàter del Govern disposa de paper de 3 capes i 100% de cel·lulosa. Els vàters dels parlamentaris i senadors només disposa de paper de 2 capes, blanquejat, es a dir fet de paper reciclat.

Els parlamentaris van delegar un senador per aclarir el tema amb el Servei Federal de Edificis i Logística (BBL) que s’encarrega d’aquestes coses. Aquest senador va demanar per a tots un paper de 4 capes, extra suau i amb extracte de camamilla. El BBL li va dir que, com a màxim, podrien tenir la mateixa qualitat que actualment el Govern.

Tot va anar molt pacíficament, com era d’esperar, i res d’això va influir en les reunions i els debats. Tot i que sembla un afer molt insignificant s’ha de mirar del punt de vista de la igualtat. Els parlamentaris no admetien dues classes de tractament, molt més si es te en compte que el Govern, a Suïssa, és elegit pel Parlament i el Senat reunits de manera que els set membres ( per cert de diversos partits) reben un mandat especific que no els fa habitants d’un altre planeta. El paper higiènic els col·locarà si mes no al mateix nivell, cosa que la democràcia directa aplaudeix.