De Suïssa estant

Estem tan malament que els fets han estat substituïts per paraules. Tothom parla, no per donar explicacions i solucions sinó per justificar la seva ineficàcia i fins i tot la seva ineptitud.

Sentir parlar els polítics i fer-ne cas ha estat sempre una actitud d’alt risc. Tothom ha viscut dotzenes de vegades actuacions contradictòries amb les propostes amb les que el polític de torn afalagava els seus probables electors i seguidors.

Per justificar-nos ens hem dit que el de dalt no sempre fa el que vol. La tragèdia és que ara no fan ni lo que volen i molts ni tant sols lo que poden.

Sentir les darreres declaracions del ministre espanyol d’Hisenda Cristóbal Montoro, indignes de qui per definició ha de ser servidor (ministre prové del llatí ministrare que vol dir servir), amb arguments prepotents i insultants per a Catalunya demostren fins a quin punt l’incapacitat per detectar els problemes i, no cal dir-ho, per solucionar-los domina la situació política actual dins l’estat espanyol.

Cada vegada ha de ser més clar per a tothom que l’única sortida per Catalunya és la que el Col·lectiu Emma ha publicat amb l’adhesió de quaranta personalitats catalanes que jo crec de lectura obligada.

El senyor Rajoy ha demanat a Brussel·les que materialitzi ràpidament l’ajuda directa a la banca aconseguida en l’anterior Consell Europeu. Donar pressa a la UE quan la mala gestió, anterior i actual, ha fet arribar a la situació desesperada d’ara és senyal d’haver perdut els papers i les bones maneres. És un captaire dient als passants que s’afanyin a posar diners al platet. Per molt que la llei ho digui, aquest senyor i el seu govern no ens representen. Diguem no !.

La Generalitat ha negociat un crèdit a la desesperada de 500 milions d’euros per tal de fer front als pagaments més urgents, essencialment de nòmines, degut a la manca d’ingressos. Tal com s’ha dit moltes vegades, l’estat central deu a Catalunya 759 milions per infraestructures de l’any 2011 i 211 milions del 2012. També deu 1.450 milions del Fons de Competitivitat del 2011 i 253 milions per la Llei de dependència de l’any passat. Total uns 2.500 milions llargs que el govern de Madrid no sembla estar en condicions de pagar, ara per ara. Es pot aguantar tanta humiliació?. Diguem no !.

La premsa estrangera no s’amaga de considerar al senyor Rajoy d’incompetent i textualment de tòtil. No ha fet, ni sembla disposat a fer per manca d’idees, res que incentivi la producció industrial, que redueixi l’atur i que permeti un nivell de formació professional i d’estudis més alt. I sense aquestes tres coses és impossible frenar la caiguda al fons més fons del pou. Hem d’anar en el mateix carro que aquesta gent?. Diguem no!.

Ara més que mai és veritat el clam del Raimon: Diguem no. no som d’eixe món.

(Il·lustració : Gravat “Empresonament” de Manel Marzo-Mart)