De Suïssa estant

L’ús normal del català com a llengua pròpia sembla que no hi ha manera de que s’entengui més enllà de l’Ebre. La darrera sentència del Tribunal Superior d’Espanya anul·lant quatre articles del decret de la conselleria d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que defineixen el català com la llengua vehicular en l’ensenyament infantil de tres a sis anys, és una bufetada a tot intent de normalitzar el que amb quatre dits d’enteniment tindria d’estar normalitzat ja fa molts anys.

Considerar el català a Catalunya com a llengua pròpia amb la prioritat en l’ensenyament i en l’ús, només ho pot negar i combatre qui tingui una mentalitat arreladament conqueridora, com històricament ha demostrat gran part d’Espanya.

El president Mas i la consellera d’Ensenyament Irene Rigau s’han afanyat a dir que la sentència no afectarà el model d’immersió lingüística a les escoles. Tant de bo sigui veritat, però no n’hi ha prou. Catalunya espera que CiU, que és al govern, i tots els altres partits de l’espectre polític català que volen una nació amb personalitat pròpia , facin finalment un front comú per defensar junts els mateixos interessos i marcar el camí a seguir els propers anys fina a arribar allà on les decisions sobre Catalunya es prenguin només a Catalunya.