De Suïssa estant

Quan xiular es converteix en una de les maneres més clares i menys molesta de protestar o de fer palesa la indignació acumulada, crec que es pot començar a pensar en xiular ( si més no moralment) a molts que s’ho mereixen.

Per exemple a la senyora Esperanza Aguirre, bombera piròmana, que per intentar tapar la manipulació dels comptes de la seva Comunitat, va provocar una polèmica innecessària. Com que ella és Comtessa de Murillo amb el títol de Grande de España, va semblar fer una defensa del rei i de la pàtria i va acabar fent el ridícul, amagada a casa seva. Una xiulada comtal.

També es pot xiular amb mota força a tots els que han provocat l’estavellada de Bankia, a tots els que van callar quan havien previst la caiguda i a tots els que volen tapar responsabilitats. Aquesta xiulada es pot fer davant de la presó on ingressin els culpables del “robatori”…si la justícia fa la seva feina. Una xiulada penitenciària.

Una gran xiulada a tots, els de casa i els de fora, que han permès la situació de fallida tècnica de Catalunya. Massa temps amb males companyies i la supèrbia de creure que tot ho fem bé ens han portat a l’actual situació de genuflexió i de dependència davant l’estat. Una xiulada independent.

He vist per Internet el programa Singulars d’ahir. Jaume Barberà va entrevistar dos economistes Edward Hugh i Jonathan Tepper amb un profund coneixement de la situació econòmica d’Espanya i de Catalunya.

Hugh i Tepper van dir el que tothom hauria esperat escoltar dels polítics i economistes del país, si es que tinguessin la vocació de dir la veritat. Tots dos entrevistats van dir i escriure fa quatre o cinc anys que sense mesures decidides l’economia espanyola, i de retruc la catalana, arribarien a la desesperada situació actual. I ningú dels responsables va fer res.

Molts alts càrrecs de la banca i de la política han manipulat les dades reals tant com han pogut, mentre aprofitaven per omplir-se les butxaques. Ara que ja no es pot amagar més la fallida de l’estat i dels bancs tothom es passa la patata calenta i la manca d’idees per rebaixar tants deutes és la pitjor amenaça que penja sobre els caps del ciutadans.

Hugh prediu la intervenció al novembre de Catalunya per part de l’estat espanyol. Tepper dona com a solució la sortida del euro, la re-negociació dels deutes publics i privats i la devaluació del 35% de la nova moneda. Con va dir Jaume Barberà al final del programa, esperem que s’equivoquin … encara que és molt probable que tinguin raó i que aviat ens podrem adonar que estem damunt d’un carro equivocat, amb les rodes trencades, amb ases en lloc de cavalls i sense ningú que el meni.

El tancament de TV3CAT, que permetia a una bona part dels 450.000 catalans que vivim a l’estranger estar informats de les nostres coses en la nostra llengua, suposa un estalvi de 830.000 euros l’any. Fent el compte de la vella, sortim a menys de 2 euros l’any cada català a l’exterior, de manera que és un estalvi que segurament estaríem disposats a “eixugar” amb una contribució monetària si ens ho proposessin.

Un ens com TV3 ha de servir per defensar i mantenir els nostres valors, entre els que figura la llengua, tant maltractada a l’interior, i que ara volen esborrar a l’exterior. I amb l’excusa d’estalviar, tallen en sec la difusió dels programes de la televisió catalana arreu del món, com si no tinguessin altres possibilitats d’estalvi, començant per certs sous i per programes d’alt cost de realització i de poc interes general.

Diuen els “savis” de TV3 que els programes es poden seguir per Internet de manera que ningú es pot queixar. El meu distribuïdor suïs de TV per cable, que entre els més de 150 programes d’arreu del mon em feia arribar TV3, l’ha substituït per ETB, la televisió d’Euskadi, que m’arriba ara junt amb TVE, Telemadrid i Television Canaria. Ja estic ben servit!.

M’han vingut a la memòria unes paraules de l’Ovidi Montllor : ” Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense.”