De Suïssa estant

El dia 24 d’abril d’enguany, la molt famosa violinista Patricia Kopatchinskaja, amb passaport austríac i resident a Suïssa, va ser retinguda a la duana de l’aeroport de Zuric per voler entrar a Suïssa amb un violí valorat en 4 milions d’euros.

El violí és propietat de la Banca Nacional Austríaca i la concertista l’ha rebut com a préstec. Es tracta d’una obra de Guarneri del Gesù, constructor italià que junt amb Stradivari han creat els millors instruments que es coneixen.

Malgrat que la senyora Kopatchinskaja va ensenyar a les autoritats tots el papers detallant la propietat del violí i el contracte d’ús, la duana va requisar l’instrument.

Les autoritats van demostrar una certa compressió pels problemes que aquest fet a creat però no estan disposats a fer cap excepció a les lleis que regulen l’entrada i la sortida d’objectes de valor al país. La solució que proposen és al de fer un «carnet ATA» que és un document que permet entrar determinats objectes sense passar els tràmits de duana. Generalment aquest carnet es fan per materials de fires i exposicions, ja que entren per una finalitat determinada i després surten sense modificacions. El preu del carnet pel violí Guarnieri és de 4.500 euros per un any.

La senyora Kopatchinskaja dona, dins de l’espai de l’UE, uns 100 concerts a l’any, viatja amb avió i tren i no està disposada a fer tanta comèdia per una cosa que, amb sentit comú, s’ha de solucionar fàcilment. De moment té pendent una multa de 7.000 euros pels fets del 24 d’abril.

La senyora Kopatchinskaja ha amenaçat en prescindir de la seva residència a Suïssa i anar a un altre lloc on no la maregin amb papers inútils.

Suposo que algú a la Direcció Federal de Duanes tindrà sensibilitat musical i que això l’ajudarà a trobar una solució que aparenta fàcil però que les lleis, necessàries naturalment, han convertit en un serial estiuenc poc afalagador.

Com si es tractés d’un assumpte cinegètic, s’ha obert la veda per la caça del vot ara que els caçadors (els polítics) ja han ensumat la proximitat de la presa (el votant).

No per sabut és menys incòmode escoltar o llegir certes declaracions polítiques que només tenen com a finalitat la d’engalipar la gent per tal de portar el vot a la seva cleda.

Ara descobrim sentiments tendents a l’independentisme a polítics fins fa poc muts sobre el tema.D’altres proposen solucions federalistes (Montilla ja s’hi ha apuntat) per tal de no sortir d’una Espanya amb la que cada vegada és més difícil compartir projectes.

D’altres, desorientats i sense retrobar els principis presents en les seves sigles, intentaran que s’oblidin les seves febleses atacant les dels altres, en un joc repetit des que el món és món.

I el ciutadà, que amb el temps s’ha format una imatge de la Catalunya futura, intentarà esbrinar dins de tot l’allau de promeses i bons propòsits, quins són els que més s’adiuen o s’acosten a la seva convicció.No és feina fàcil i al final tothom es veurà les cares davant de l’urna amb la papereta a la ma.

Ara per ara, convé escoltar a tots els polítics, i com a taula, menjar poc i pair bé. Tot menys fer-se el desentès.

Evidentment, la pregunta és retòrica i provocadora.Que molts, propers a una majoria, volen la sobirania per Catalunya sembla a hores d’ara bastant clar de manera que ha arribat el moment que els polítics han de presentar l’estructura d’una Catalunya sobirana per tal que tothom sàpiga on anem.

Fem política ficció: Catalunya arriba a la independència i es converteix en un estat sobirà amb una sol-licitud pendent d’entrada a l’UE i a l’Euro. Com està estructurat aquest Estat? República Parlamentària, República Presidencial, República Federal o Confederal?.

Crec que pot ser interessant d’obrir un debat entre els politòlegs i els polítics per tal de trobar la millor estructura per una Catalunya independent, estructurada segons les condicions socials, històriques, geogràfiques i econòmiques.S’ha de dividir Catalunya en comarques, en vegueries o deixar les quatre províncies actuals?. Pot tenir futur una estructura federalista dins de Catalunya?.

Ara que la política activa ha aparentment parat per vacances, ens podem començar a posar aquestes qüestions sense pressa, però amb seriositat. Com més coneguem les possibilitats futures, més podrem esforçar-nos a arribar-hi.

Ahir Suïssa va celebrar la seva Festa Nacional amb himne, al•locucions, fogueres i castells de focs, com vol la tradició.

Ahir, un suïs, Viktor Röthlin, va guanyar la marató dels Campionats d’Europa d’Atletisme celebrats a Barcelona amb més de dos minuts de diferència amb el segon.
Röthlin, l’any passat va sofrir dues embòlies pulmonars i va ser operat del turmell, va estar a punt de morir i només amb l’ajut de la medicina i de la seva voluntat, va aconseguir superar el tràngol.

Els meus més de quaranta anys vivint a Suïssa crec que em donen un cert dret a valorar tant les virtuts com els defectes d’un país que tothom creu conèixer encara que sovint es cau en tòpics difícils d’eliminar. Viktor Röthlin representa molt bé el veritable caràcter del meu segon país: discreció i treball. Röthlin no guanyarà cap fortuna amb la seva medalla però la seva lluita amb el seu cos i amb ell mateix, admiren fins i tots els que no som fanàtics de l’esport.

Suïssa ensenya a no ser cridaner, a no ser presumptuós, a trobar punts comuns amb els altres sense burxar les diferencies, i a treballar i a aconseguir èxits sense estarrufar-se. Com Federer i com Viktor Röthlin.