20 maig 2010
No ens diuen la veritat
Vivim temps complicats, i cada dia es destapen afers que demostren la incompetència o la mala fe d’institucions i persones que semblaven expertes i gairebé infal·libles en el seu terreny.
No vull caure en la temptació de fer el moralista perquè ni en tinc vocació ni puc donar consells a qui no me’ls ha demanat. De totes maneres, com a partícip d’algunes de les conseqüències negatives que ens cauen i ens cauran al damunt, em demano perquè és tan difícil que els que manen diguin la veritat.
Els milers de milions d’euros en garanties que l’EU han donat a Grècia no són res més que un intent de salvar els bancs que es van carregar d’obligacions i emissions estatals gregues. Uns bancs que no van estar atents a l’evolució financera i econòmica i no van vetllar les seves inversions. I ara, amb la pèrdua de valor dels seus papers grecs han plorat i han rebut dels països solidaris, és a dir de la gent normal i corrent, garanties de recuperar els diners que ells van fer volatilitzar, amb la seva arrogància i ineptitud. De cap manera s’han donat les garanties per tal de salvar Grècia sinó per salvar els bancs. No han dit la veritat.
En una escala molt, però molt menor, l’alcalde de Barcelona senyor Hereu ha tingut moltes dificultats per dissimular la fallida de la Consulta sobre la Diagonal i sobre si va votar o no. Ha expulsat del seu entorn a alguns personatges implicats en la Consulta i s’ha col•locat per damunt del bé i del mal. I també diu que, de moment, s’ha de retardar el procés de candidatura pels Jocs Olímpics d’Hivern, un dels seus invents destinats a fer badar el personal. En cap de les dues coses ha dit la veritat, o almenys tota la veritat, i després es sorprèn de la poca estima que la gent demostra envers ell.
N.B.. L’acte al Palau de la Música recordant els cinquanta anys dels Fets del Palau m’ha demostrat que no tothom ha perdut la memòria i que, com vaig escriure ahir, el sentiment català que aquells joves van ajudar a créixer és un fet que avui tenim d’agrair de tot cor. I anar endavant.
No hi ha resposta