De Suïssa estant

Avui fa cinquanta anys, el 19 de maig de 1960, un grup de joves va cantar al Palau de la Música davant de ministres i autoritats El cant de la Senyera, en un acte d’afirmació catalana que ha passat al record amb el nom de Fets del Palau.

Malgrat l’intent de silenciar l’acte, molta gent es va assabentar del fet i una mena d’orgull nacional es va anar arrelant en molts joves de l’època. La detenció, entre d’altres, de Jordi Pujol va ser un element molt determinant per donar projecció als Fets del Palau.

El grup de joves que van començar a cantar El cant de la Senyera no eren amics del soroll, ni revolucionaris en el sentit demostratiu del terme. Eren membres d’organitzacions cristianes i catalanistes que defensaven un missatge aleshores nou.

La detenció de Pujol va tenir, malgrat la por i la censura, una gran difusió i recordo les pintades demanant la llibertat de Pujol i d’altres que, amagades sota una marca de begudes alcohòliques (Rom Pujol), llençaven un missatge subliminal que ningú podia ignorar.

Potser avui l’aniversari no tindrà el ressò que es mereix, però no podem ser ni ignorants ni oblidadissos amb la història del nostre poble. Per tant dediquem un record molt especial avui per Jordi Pujol, Josep Espar Ticó i tots els altres que, amb el seu cant, ens van ensenyar a conèixer i estimar millor la nostra Pàtria. I que la senyera ens doni, com diu la lletra de la cançó, «llum als ulls i força al braç».