De Suïssa estant

Forçat per la pressió de l’EU, amb Alemanya al cap, i punxat pel president Obama, ZP va anunciar un conjunt de mesures per tal de reduir el dèficit estatal. Per cert que aquestes mesures no s’han aprovat en Consell de Ministres, de manera que encara són possibles canvis.

De la reunió a la Moncloa amb els caps dels dos sindicats principals en va sortir la convocatòria d’una manifestació el dia 2 de juny i una possible vaga general per més endavant. Molt poca cosa per la part dels teòrics defensors dels treballadors, condicionats davant de qui els subvenciona.

Les mesures retalladores de ZP, poc meditades, no solucionen ni el dèficit ni la greu situació a Espanya. Com sempre, els més febles patiran i els més rics trobaran la manera de protegir-se. L’augment dels impostos, fins ara anunciat i negat alternativament, arribarà per encara fer més mal a la gran majoria de gent amb l’augment automàtic dels preus.

La solució, molt difícil a aquestes alçades, comença per reduir l’atur. Amb quasi 5 milions d’aturats no es pot aixecar cap economia i sense ajudes a les petites i mitjanes empreses no serà possible crear llocs de treball per rebaixar l’atur a percentatges similars als dels països amb qui ZP li agrada de comparar-se.

No s’ha de ser cap llumenera per veure que amb ingresos reduïts i amb un 20% d’atur el consum ha de caure, i si cau el consum els fabricats de productes perdran comandes i no ajudaran a rebaixar l’atur. El peix que es mossega la cua.

Les decisions dràstiques poden ser necessàries, però s’han de pensar a fons, s’han d’explicar a la gent i s’han d’aplicar amb conseqüència. Res d’això està fent el govern de Madrid que, sense adonar-s’ en, està facilitant molts arguments a tots els catalans que volen una separació d’Espanya.