De Suïssa estant

Les declaracions, l’article i el pas enrere del conseller Ernest Maragall han servit per donar la imatge real del PSC, per si algú encara no se n’havia adonat.

Com que el nombre de vots no va ser suficient a les darreres eleccions, el PSC va inventar un tripartit, batejat sense fortuna com a Entesa, que era una operació aritmètica legal però mancada de convicció i dels mínims punts comuns perquè funcionés.

Setmana darrera setmana s’han llegit o escoltat declaracions del costat d’ERC i d’ICV discrepant amb el PSC, cosa que no diu massa sobre la coherència que s’ha de demanar a qui fa part del govern.

Com que els fonaments de la casa del tripartit no eren gaire sòlids, no s’ha fet esperar una reacció d’algú com el conseller Maragall que ha dit el que tothom sap i és que el tripartit fa aigües i que la gent (fins i tot del PSC) m’està tipa, de manera que per guanyar les eleccions properes i manar sense tripartit, el PSC ha de fer el que no ha fet fins ara: manar sense por, marcar distàncies amb el PSOE per no dir que se’n separi, i prendre actituds més catalanistes.

Si Montilla serà capaç de fer els canvis, no ho puc assegurar. De moment no ha acceptat la dimissió de Maragall quan era la cosa més natural del món fer sortir el conseller del govern. Però la por de donar la imatge de partit dividit ha arribat al punt (i per a mi és una decepció) que Maragall ha rectificat les seves declaracions. Si ho ha fet per salvar el partit, el preu és molt alt perquè la seva rectificació és tan pobre de paraules i d’entonació que no convenç ni al que en té ganes. I si aguanta dins del govern malgrat les seves crítiques, ha perdut com a persona molta credibilitat.

Sembla talment que el PSC i el tripartit treballin per fer que CiU guanyi per majoria. I és que la política és una cosa molt complicada, segons ens demostren cada dia.