De Suïssa estant

L’ex president de la Comunitat de Madrid, el senyor Joaquín Leguina, ha concedit a l’agència EFE una entrevista. S’ha de dir que el motiu ha estat la publicació del darrer llibre del senyor Leguina, “La luz crepuscular”, de manera que es tractava d’aprofitar l’ocasió per parlar fort i promocionar la venda del llibre.

El senyor Leguina ha esta molts anys mut i amb l’entrevista d’ara surt com a propagador de les idees salvadores que ningú ha trobat fins ara i assegut en el seu confortable paper de “ex”, reparteix consells que ningú li ha demanat. El típic trauma dels “ex” de tots els partits.

Com no pot ser d’altra manera, Leguina també parla de Catalunya i parla de tal manera del president Montilla que permet suposar que l’Honorable ho està fent molt bé si gent de la seva tendència política i tan poc interessada per la Catalunya real el tracten tan malament.

Diu Leguina que “si estuviera en Catalunya no tendría otro remedio que votar a Montilla, pero con la nariz un poco tapada”. També diu que Montilla, en comptes de ficar-se amb el Tribunal Constitucional, tindria de defensar els interessos d’aquells que l’han votat, “muchos de ellos charnegos, como él, y de lengua materna castellana». Continua: « No estoy de acuerdo con Montilla, pero está en su papel, se pone la bandera cuatribarrada y se cree Cataluña, pero no son Cataluña ni él, ni Mas, ni todos ellos juntos”.

El senyor Leguina va votar a favor de l’Estatut de Catalunya al Congrés de Madrid, obligat, diu ara, “forzando nuestras conciencias mediante un ordeno y mando sin precedentes” i afageix que “lo que salió de las Cortes fue muy dudosamente constitucional”.

El senyor Leguina, mancat de futur polític, tira pedres al cel. L’experiència i l’edat són respectables (ho dic amb 67 anys a l’esquena) però no són cap garantia de solució de cara al futur. Leguina surt d’un ben guanyat anonimat per vendre llibres i aprofita per dir com s’han de fer les coses. Preparem-nos, que molts “Leguinas” ens esperen a la primera cantonada.