De Suïssa estant

Un jove i brillant docent del Politècnic de Zuric, Beat Bächi, va publicar fa poc temps un llibre amb el títol „ Vitamina C per a tothom! “on analitza la producció, la comercialització i la política sanitària relacionada amb la vitamina C i la seva inoperància com a producte farmacèutic.

Sona fins i tot una mica escandalós titllar la Vitamina C gairebé d’inútil i com a producte sobrevalorat per la propaganda a nivell mundial. Avui dia, on molts productes es venen destacant el seu contingut afegit de vitamina C, les afirmacions del professor Bächli ens obren els ulls a un més dels enganys que de tant en tant ens arriben per part d’interessos molt poderosos.

L’escorbut era la malaltia que més afectava els mariners fins el segle XVIII quan  el britànic James Lind observar que la vitamina C mantenia la malaltia a ratlla. Els mariners van començar a fer servir el suc de les llimones durant les llargues travessies, es va acabar la malaltia i tots tan contents.

L’any 1933, un professor del Politècnic de Zuric, Thadeus Reichstein, va proposar a l’empresa farmacèutica de Basilea Roche la fabricació de manera artificial de la vitamina C, és a dir l’àcid ascòrbic. Roche no hi va veure cap interés però va decidir posar l’àcid a disposició dels seus científics perquè hi trobessin una eventual aplicació terapèutica.

El llibre del senyor Bächli explica amb molts detalls com s’ha passat d’un producte sense aplicació terapèutica a una fabricació anual de cent mil tones. Fins avui encara no s’ha trobat cap aplicació efectiva a la vitamina C, però tots nosaltres coneixem la famosa pastilla efervescent Redoxon (de Roche), aspirines amb vitamina C, cremes, xampús, caramels, iogurts, sucs de fruita i fins i tot menjar per gats amb la famosa vitamina. I també la trobareu com a conservant d’aliments sota el nom críptic de E300 si mireu la composició dels productes que teniu a la nevera o al rebost.

La crisi mundial als voltants de la segona guerra mundial va forçar a Roche a trobar un camp nou on treure profit. La propaganda a Suïssa i arreu del món va fer que l’inútil producte arribés a considerar-se com necessari malgrat estar superconfirmat que el cós humà pot rebre la vitamina C que necessiti de les fruites i els llegums, i que tot excés surt rebutjat directament a l’exterior per l’orina i els excrements.

Com que la “vitaminitis” encara és un factor important, Roche segueix fent un gran negoci amb la vitamina C encara que amb una gran visió de futur, l’any 1990 van començar un projecte d’investigació sota el nom de “Golden Power” per tal de trobar una aplicació de la vitamina C com a pólvora de munició i com a explosiu. Si, heu llegit perfectament.

Gràcies a gent seriosa com el professor Bächli intuïm que som objecte de manipulacions a gran nivell, com potser fou la de les vaques boges o la de la grip A. Qui sap!.