De Suïssa estant

Que el president de la Generalitat es troba a anys llum de la popularitat, i fins i tot de l‘estima, que bona part dels ciutadans de Catalunya donaren als seus predecessors Pujol i Maragall és cosa sabuda.

D’entrada, va ser elegit sense que la gent realment tingues massa noció de les seves capacitats polítiques malgrat ser alcalde de Cornellà de Llobregat, elegit per dues vegades amb majoria absoluta, i també ministre en un govern Zapatero a més de president de la Diputació. Fora de l’àmbit local a Cornellà, mai va ser un personatge popular.

Una part de la gent no li «perdona» els seus orígens d’emigrant andalús, ni la seva manca de domini del català (encara que ha fet i està fent un gran esforç). El seu caràcter silenciós i apocat es considerat per molts com la millor demostració de la seva manca de lideratge i el veuen com l’home del PSOE a Catalunya i no com l’home del PSC a Madrid.

Segurament és un bon gestor, un excel•lent administrador i un disciplinat membre de partit. De totes maneres, darrerament ha donat algunes mostres, tímides però mostres, de la seva posició contraria a la del govern Zapatero.

Ara està a punt de caure la retallada del TC a l’Estatut i el senyor Montilla tindrà una gran oportunitat per demostrar que és un gran president de la Generalitat i no un funcionari de ZP camuflat a la plaça de Sant Jaume. Tots els que estan a favor d’ell esperen una actitud clara de defensa de Catalunya arribant fins i tot al límit de separar clarament PSC de PSOE. Tots els que fins ara s’ha oposat a ell, potser trobaran un motiu per modificar la seva opinió negativa i freda.

Tot depèn de la reacció del senyor Montilla de manera que apaguem l’encens i embeinem les espases. Tan de bo la seva actitud permeti que fem pinya per defensar no un partit sinó Catalunya.