De Suïssa estant

La presidència de torn de l’UE que Espanya acaba d’encetar ha començat amb un acte molt difícil de fer pitjor: el missatge institucional del senyor Rodríguez, dit Zapatero.

Tothom amb una mica de desapassionament sap que aquesta presidència és una cosa rutinària, per tal de satisfer els caps de govern europeus, un darrera l’altre. Desprès de l’elecció d’Hermann van Rompuy i de Catherine Ashton, junt amb el senyor Barroso, les possibilitats de fer política executiva a la UE(llevat organitzar un parell de reunions de ministres o d’experts) ja estan esgotades, sigui quin sigui el país que tingui l’anomenada presidència de torn.

Per començar el seu cicle de sis mesos, el senyor ZP va dir coses com que «afronto con el mejor entusiasmo la presidencia para sacar a Europa de la crisis económica”. També va dir que vol fer d’Europa “una economia cada vez más productiva, más innovadora i más sostenible”, En va dir unes quantes més que m’estalvio de repetir.

El president d’un govern incapaç no només de no millorar alguns dels molts aspectes negatius de l’economia propia sinó que fins i tot va negar l’existència de crisi econòmica, no està en condicions d’autoproclamar-se salvador de l’economia europea a menys que no vulgui que Europa sencera esclati en una riallada, cosa que ja ha succeït.

La sort per Europa és que aquesta pallassada només durarà sis mesos. I quan acabi el seu temps com a president del govern d’Espanya potser alguna Universitat americana li oferirà al senyor ZP una càtedra d’economia, sempre que s’esforci a parlar algun idioma apart de l’espanyol, preferiblement l’anglès.