28 des. 2009
La riquesa de la llengua catalana
Tota la vida he estat un gran lector de diccionaris i d’enciclopèdies. No puc trobar una paraula que desconec sense anar a cercar el seu significat i fins i tot la seva etimologia.
De San Esteve només recordava que era anomenat protomàrtir i que va morir apedregat, de manera que el dia 26 vaig anar a la Gran Enciclopèdia Catalana per assabentar-me de més detalls del sant del dia. Diu la GEC que Sant Esteve és patró de la confraria dels freners, dits esteves, de Barcelona.
Llegint l’entrada de «esteve», per cert redactada pel Pere Molas, vaig trobar moltes paraules totalment desconegudes per a mi i que responen a oficis lligats amb les cavalleries i que ja han en gran part desaparegut. Només donaré la llista i recomano anar a la GEC i llegir un per un els oficis, que són:
Cotamallers, cuirassers, fivellers, freners, sellers, guarnicioners, batifullers, oripellers, guadamassilers, basters, alabarders, morrallers, borrallers, courers i llautoners.
D’alguns noms n’és fàcil deduir el significat però sorprèn la riquesa de la nostra llengua i és un exercici interessant anar a consultar cada ofici a l’enciclopèdia per tal de saber coses com que els freners, a València, formaven part junt amb els guarnicioners i els esperoners el gremi dels armers, que reunia en set “braços” nombrosos oficis relacionats amb les guarnicions, etc. etc. fins a l’infinit.
Els que com jo no tinguérem cap minut d’escola en català, i que només amb molt esforç hem pogut assolir un pobre nivell d’expressió en català, estem sorpresos i alhora orgullosos de trobar tanta riquesa de lèxic.
No hi ha resposta