De Suïssa estant

Els comentaris que es poden llegir i escoltar avui sobre la Consulta són tan diversos com diversa és la posició de cada mitjà davant del fet de preguntar sobre la independència.

Positiu és la manca d’incidents i la claredat dels resultats, decebedor és el nombre de votants, de l’ordre del 27,5%, que tothom tendeix a arrodonir al 30%.

Serà molt necessari que els sociòlegs i els politòlegs analitzin i ens expliquin els resultats, la participació d’immigrants i la de menors d’edat ja que la Consulta d’ahir i las que seguiran els mesos vinents poden ser un «assaig» d’un referèndum vinculant posterior, de manera que tota anàlisi neutral s’ha de publicar aviat i clarament.

Ahir va ser un dia d’alegria per a uns, d’amargor per d’altres i de rialleta mal dissimulada per una majoria que, ens agradi o no, és el 70% que no va anar a votar.

És un primer pas i no val l’actitud negativa i les ganes de deixar-ho córrer. S’ha obert una via que ningú sap si portarà o no a la independència però que és el democràtic camí de preguntar a la població sobre els grans temes. Ara és necessari que la població sigui conscient d’aquesta responsabilitat i decideixi en un futur de fer les quatre passes que la separen de l’urna.

I també seria positiu que el govern de la Generalitat, sense prendre posició a favor o en contra, tingués més sintonia amb el poble. El silenci del president Montilla sobre la Consulta, probablement suggerit pel govern de Madrid, fa encara més evident la manca de connexió entre els de dalt i els de baix. I això és dolent per Catalunya.