De Suïssa estant

Una ullada a la pàgina inicial dels diaris electrònics d ‘avui ens presenta un panorama trist i esgavellat, essencialment en temes socials.

El “cas Millet” segueix provocant greus dissensions dins la judicatura afavorint la defensa del confés Millet, en una escenificació digne del TNC. La llista de les personalitats catalanes que van signar la petició perquè l’Ajuntament de Barcelona concedís la medalla d’or de la ciutat al president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música (retirada posteriorment) cobreix tots els estaments polítics, culturals i artístics de la ciutat. El senyor Millet va saber ensarronar a tots ells i esperem que algun dia sabrem el motiu de tanta «ignorància» d’aquestes personalitats sobre els desviaments de diners.

El llibre de la ex-diputada del PP Montserrat Nebrera sembla que deixa com draps bruts a un gran nombre de persones de primera fila, principalment del seu ex-partit, i amb el ressò mediàtic segur que arribarà a vendre molts exemplars encara que tot acabi com una tempesta en un vas d’aigua.

Sardà critica «la crosta catalaneta de TV3», Oriol Giralt revela que Laporta parla en castellà als seus fills, Pilar Rahola es queixa del tracte que li dona el diari Público i el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona ha explicat que Telma Ortiz va ser elegida entre diversos candidats per a l’ocupació que actualment ocupa al consistori. De manera que fins i tot els temes de menor importància estan esgavellats i només la desfeta del Reial Madrid ahir ajudarà a fer suportable la del Barça el dimarts i salvar la setmana.

¿Catalunya “monàrquica”?. És clar: aquí regna el desconcert.