De Suïssa estant

Ja són varies les ciutats de Catalunya que han decidit convocar una consulta popular sobre la independència de Catalunya, seguint l’exemple d’Arenys de Munt. La darrera és Manresa, la ciutat on vaig néixer i vaig passar infància i joventut.

La noticia m’ha alegrat ja que Manresa, unida per sempre a les Bases tan importants dins de la nostra història, no podia ignorar un moviment espontani que s’estén arreu de Catalunya amb naturalitat, sense crispació ni males maneres.

Tinc molt clar que aquestes consultes sobre l’autodeterminació o sobre la independència no tenen una base legal per causar directament canvis ni tampoc s’estructuren de manera a obligar a res. Malgrat tot, és molt convenient que la gent sigui preguntada sobre temes importants i que hi respongui.

L’argumentació a Manresa dels partits contraris a la consulta, entre ells el PSC i el PPC, és que «els ciutadans ja tenen dret de vot periòdicament i que l’exerceixen en el sentit de no donar majories als partits independentistes, així que una consulta en el mateix sentit, tot i respectar-la, no aportaria res de nou ni positiu». ICV va dir que « “la força la dóna més l’esquerra que la independència” i va defensar les tesis que donen prioritat a la política social per davant de la identitària.

Doncs bé, ja tenim un primer resultat de la consulta abans que es faci: la posició dels partits confirma el que molts ja sabien i és que la dependència directa o indirecta del PSC i del PPC dels seus «germans grans» de Madrid els col•loca en una posició de clar distanciament ja no de la independència sinó de saber el que la gent pensa d’aquesta possibilitat. Els altres partits s’hi apunten amb més o menys devoció a la consulta sense massa risc per tal de no perdre vots.

La consulta és un petit pas dins d’un camí llarg que pot acabar amb una declaració d’independència o no. El més important és que se’n parli de la independència com una possibilitat fins ara condemnada a l’oblit o directament a l’infern.