29 set. 2009
Viatge de casa a casa
Un viatge que comença avui dimarts i que ha de durar una setmana em tindrà lluny del meu blog per uns dies.
Com que el viatge és a Catalunya no puc explicar grans coses ni dels preparatius, ni de possibles exòtiques sorpreses. És una de les trobades regulars amb la meva família i amb la terra d’origen. Sembla poc però és molt quan els anys d’allunyament són més de quaranta.
Seguiré tots els esdeveniments de Catalunya i fins i tots alguns potser els viuré de prop. I trencaré per uns pocs dies amb el costum gairebé diari d’escriure cada matí a les vuit sobre el tema que el començament del dia m’ha donat servit.
No crec que els meus lectors em trobin a faltar ja que d’altres escriuen amb més qualitat que jo, però de totes maneres tinc una sensació rara, com si manqués a una trobada, a una cita.
Estic content de fer el viatge amb una part dels meus, sobretot amb els dos néts que, suïssos com són, saben parlar la nostra llengua i canten, més bagencs que l’avi, «La lluna, la pruna», «Sol solet» i «Quan el pare no té pa».
Ens retrobarem el 7 d’octubre amb forces renovades i amb l’alegria al cor. Salut a tots!.
No hi ha resposta