De Suïssa estant

Els ensurts ens arriben pràcticament cada dia, com si el destí decidís endegar una campanya contra les institucions tradicionals de Catalunya.

Primer va ser el cas del presumpte lladre (no trobo cap qualificatiu més precís) Fèlix Millet, amb el corresponent trasbals que afecta l’Orfeó Català i el Palau de la Música Catalana.

Seguidament, ens varem assabentar que la Generalitat ha encomanat i pagat diversos informes absolutament inútils dins d’una impressió de «feu el que vulgueu mentre em recolzeu». Potser no és una gran suma de diners la que s’ha llençat claveguera avall amb els informes però és simptomàtic d’una manera de governar a tres bandes on sovint falla la conjunció.

Per arranjar el pati, el Barça ha fet de manera sibilina un “seguiment de protecció” a quatre vicepresidents que, quina casualitat, eren possibles candidats a president a les properes eleccions. El seguiment, ordenat pel director general Joan Oliver sense aparent coneixement del president Laporta, demostra que el poder és essencialment corrupte i injust, i que els que manen amb netedat i justícia són l’excepció, a Catalunya i fora d’ella.

Tres institucions tradicionals del nostre país, Orfeó/Palau de la Música, Generalitat i el Barça, han donat una pèssima imatge a la gent que les estima i finança. Ara només falta que es descobreixi alguna irregularitat a l’Escolania de Montserrat (Déu no ho vulgui!) i ja no tindrem cap institució per animar el nostre vell i cansat esperit català.