De Suïssa estant

L’Audiència Nacional ha decretat que les xiulades de la final de la Copa del Rei entre l’Athletic de Bilbao i el Barça no constitueixen delicte.

No queda massa clar si les xiulades eren dirigides al rei o a l’himne nacional espanyol o a ambdós. El fet de fer coincidir l’arribada del rei a la llotja amb la interpretació de l’himne és la causa de l’impossible diferenciació de destinatari dels xiulets, encara que s’ha de suposar que era el Rei.

L’Audiència no troba que els xiulets siguin un ultratge a la nació espanyola ni un ultratge al Rei. El tribunal considera que els fets són part d’un comportament desagradable i un mal exemple de civisme i educació.

Crec que val la pena comentar que com que la xiulada va ser molt generalitzada, malgrat la manipulació del so i les imatges per part de la televisió, era impossible acusar persones concretes de manera que l’acusació no trobava destinatari a qui fer pagar la culpa, si culpa hi ha.

Quan la gent no troba maneres legals de demostrar les seves inquietuds, les seves idees i les seves opinions, s’ha de recorrer a situacions poc comuns com és el cas de la consulta d’Arenys de Munt o la xiulada al camp de futbol.

Potser convindria estructurar les coses perquè les opinions, del color que sigui, puguin arribar a l’opinió pública sense necessitat d’escridassar, ni de treure pancartes, ni de xiular i que els canvis arribin per camins assossegats.