De Suïssa estant

Demà, un coet indi llençarà a l’espai diversos satèl•lits, entre ells un de suïs denominat Swiss Cube.

Es tracta, efectivament, d’un cub de 10x10x10 centímetres i 840 grams de pes. Això pot semblar un error de transcripció però és absolutament cert. El projecte el va iniciar l’Escola Tècnica Superior de Lausana el 2006 i posteriorment s’hi van afegir dos o tres grups de treball d’altres facultats estrangeres.

El Swiss Cube proporcionarà, malgrat les seves mesures extremadament insignificants en relació a l’espai on ha de treballar, dades fiables sobre un fenomen encara per esbrinar: l’anomenat Airglow. Les nits sense lluna no ofereixen una foscor absoluta del cel ja que s’observa una certa il•luminació que no prové dels estels. Aquesta llum, Airglow, també existeix de dia però el sol no la fa perceptible.

El Swiss Cube permetrà confirmar que el fenomen Airglow és apte per determinar la posició dels satèl•lits ja que això pot fer augmentar la precisió i baixar molt el cost dels instruments que actualment defineixen la posició dels satèl•lits i del vehicles espacials.

Interessant en tota l’aventura tècnica és que el pressupost del satèl•lit és de 250.000 euros, quantitat molt baixa aconseguida per emprar peces que habitualment es podem trobar al mercat. Innovació i tecnologia que només demanen ganes, suport oficial i feina, molta feina. Per això un països van al davant i altres fan de vagons de cua.