De Suïssa estant

El títol d’avui l’he copiat sense permís d’un article que l’escriptor Ramon Solsona va publicar la darrera setmana on feia unes consideracions sobre el silenci i la tranquil•litat.

Deia Ramon Solsona que a Alemanya està rigorosament prohibit per la llei fer soroll el diumenge. Jo, modestament, voldria afegir que no només a Alemanya sinó en alguns països on el fet de fer soroll públicament es considera un atemptat al dret al descans del proïsme.

Concretaré amb Suïssa com exemple perquè el visc diàriament. A Suïssa, amb lleugeres diferències entre ciutats, el silenci és obligatori entre les 22.00h i les 07.00h del mati. Després venen els anomenats «temps de calma” on no es fan soroll públic, on cap pagès, ni cap constructor, ni cap establiment que faci naturalment soroll es dedica al seu treball, ni a les cases es posa la radio o la televisió a alt volum, ni ningú toca el piano o un altre instrument, ni ningú talla la gespa. Aquests “temps de calma” són de les 12.00h fins a les 13.30h i de les 20.00h fins a les 22.00h. El dissabtes el silenci obligatori s’allarga fins a les 08.00h del mati i el de la tarda comença a les 18.00h. El diumenge, no cal dir-ho, la manca de sorolls és total.

Vist de Catalunya estant això pot semblar una presó, un avorriment i una cotilla que impedeix que la gent faci les coses al seu aire. La realitat és molt diferent: aquestes mesures són per augmentar la qualitat de vida de tothom, demostrant respecte als altres i després d’un cert temps «d’aprenentatge» no és gens difícil de comportar-se com cal, fins i tot diré que és una cosa que es fa sense pensar-hi.

El resultat és que ningú molesta, ningú escridassa pels carrers ni de dia ni de nit i tots vivim més tranquils. Llàstima que no són normes que siguin fàcils d’imposar en altres llocs perquè demanen una societat acostumada i que ensenya als petits com ha de ser un comportament respectuós.