De Suïssa estant

Jo no sé si les encara vacances o el tret de sortida de la Champions League difuminaran a alguns la tràgica situació de l’economia espanyola, però avui convindria que la gent parlés poc del retorn a casa o del futbol i dediqués deu minuts a meditar les xifres que ahir es van fer públiques.

L’Institut Nacional d’Estadística diu que el producte interior brut (PIB) ha tingut una caiguda històrica del 4,2% en taxa anual, i que en 12 mesos s’han perdut 1.369.000 llocs de treball.

Ara que s’acaba la temporada turística s’ha de suposar un augment de l’atur lligat amb les activitats hoteleres, gastronòmiques i de lleure que el turisme ha necessitat durant uns mesos. D’altra banda, les industries tindran d’arrencar les activitats amb una cartera de comandes cada vegada més prima ja que les estadístiques diuen que la inversió en béns d’equip ha tingut un retrocés un retrocés del 28,9% sobre l’any anterior.

Potser algunes exportacions milloraran gràcies que els dos grans clients, França i Alemanya, estan començant a recuperar-se de la crisi, però el consum intern espanyol ha caigut com a conseqüència de l’atur i de la inseguretat en el treball, i no hi ha previsions que modifiqui la seva caiguda fina a finals d’any.

Contràriament a França, Alemanya i fins i tot Itàlia que ja estan en modesta però clara recuperació, la manca d’idees i per tant de mesures que el govern ZP està demostrant no permeten que la gent tingui esperances immediates. I en les nostres economies, si no hi ha consum, tot s’enfonsa.

La decisió d’apujar els impostos als més rics insinuada pel govern central és una decisió a la desesperada ja que, com sempre, els que pagaran seran els que treballen, essencialment la classe mitjana i amb la recaptació no es podrà estimular ni la producció ni el consum. Això d’agafar diners dels rics per repartir-ho entre els pobres està molt bé per Robin Hood.

Sembla talment que el govern central, tal com les males llengües diuen dels venecians, és capaç de trobar un problema per a cada solució.