De Suïssa estant

El darrer dissabte comentava la doblegada de Suïssa davant el govern de Líbia, és a dir de Gaddafi, i anunciava per avui alguna reflexió sobre comptes i secrets bancaris.

El banc UBS, el més gran de Suïssa, viu una època molt complicada, uns quants «annus horribilis» en expressió emprada per la Reina d’Anglaterra. Les pèrdues que el UBS ha sofert per les seves errades inversions als Estats Units, la crisi econòmica mundial i la retirada de centenars de milers de milions de comptes corrents van obligar a l’estat suïs a ajudar puntualment al UBS amb un préstec de garantia.

Les autoritats d’hisenda dels Estats Units ja fa temps que acorralaven al UBS per les sospites, ara confirmades, que es dedicava a facilitar a ciutadans americans l’evasió de diners cap a comptes suïssos. El litigi va arribar lluny, fins i tot davant un tribunal que va acceptar un temps de pausa per intentar arribar a un acord extrajudicial.

Efectivament, el dimecres dia 12 d’agost es va signar un acord que evitarà anar a judici. El UBS s’ha compromès a entregar a les autoritats fiscals dels Estats Units una llista amb dades de 4.450 comptes de ciutadans americans. No estan massa clar quins són els criteris per seleccionar aquests comptes, ni qui ho ha de fer; la realitat és que els americans demanaven d’entrada dades de 52.000 comptes, i que ara s’han conformat amb molt menys. En part perquè suposen que molts americans declararan voluntàriament els seus dipòsits a l’exterior, en un tipus d’amnistia fiscal.

El sistema bancari suïs s’ha posat en evidència i el secret bancari, en el sentit tradicional del terme, ha anat en orris. Convé saber que la legislació suïssa fa una distinció entre frau fiscal i evasió fiscal, molt difícil de definir i de distingir pels no experts (i potser fins i tot per ells). Aquesta maquiavèl•lica diferència ha permès mantenir una posició de legalitat davant tots els comptes bancaris oberts per estrangers ja que l’evasió fiscal no és delicte legalment.

El cert és que ara s’espera una allau de sol•licitud de dades per part de les autoritats de l’Alemanya i França especialment, basats en el precedent dels Estats Units. La resta de l’UE està també a l’expectativa.

Per mantenir el seu lloc com a plaça financera, Suïssa tindrà de fer un esforç de promoció i de repesca dels clients perduts, en gran part per culpa del UBS però no només. L’eficiència, la seguretat i la qualitat de les gestions són els arguments que poden permetre salvar les poques peces de la vaixella bancaria que encara no estan trencades