De Suïssa estant

La rocambolesca historia del vaixell de càrrega finlandès Arctic Sea, perdut el 24 de juliol al Bàltic i que va reaparèixer fa dos dies davant les costes d’Africa demostra fins a quin punt malgrat l’allau d’informacions que rebem seguim estant desinformats.

Potser no sabrem mai la veritat de l’aparent segrest perquè probablement res del que ha succeït i succeirà ens arribarà de manera fidel, ans serem manipulats amb informacions preparades sobre la càrrega real del vaixell, sobre els “segrestadors”, sobre el rescat pagat i molts altres punts importants.

Quan connecto l’anomenat GPS del cotxe, immediatament s’estableix una connexió entre el receptor i tres satèl•lits, que permet precisar la meva posició amb un error d’escassos metres, i tot això simultàniament amb milions i milions d’altres usuaris d’arreu del món. I ara ens volen fre creure que un vaixell de càrrega pot deixar d’estar localitzat durant un parell de dies.

Sempre ens han explicat que els satèl•lits que controlen la terra poden detectar i retratar fins i tot una persona damunt d’una bicicleta. Si entrem a Google Earth podem observar amb detall pràcticament tots els racons del món. Si això és el que ens permeten veure sense pagar, podem imaginar fins a quin punt els satèl•lits espies controlen el nostre pobre planeta.

Els amos dels satèl•lits saben perfectament qui posseeix armes nuclears, on estan estacionades, qui i quan fa proves de míssils i tot el que podem imaginar sobre moviments de tropes i materials. ¿Com és que un simple vaixell pot «esvair-se»?.

¡Ens volen fer beure a galet!.