De Suïssa estant

La majoria de mitjans de comunicació ens va recordar ahir diumenge que l’Estatut de Catalunya va entrar en vigor el 9 d’agost de 2006, ara fa tres anys. Va ser un recordatori obligat, però no un aniversari per celebrar ja que encara està pendent de la decisió del Tribunal Constitucional.

Aquesta decisió s’ha allargat molt, en part per renovacions dintre del TC i també per l’aparent complexitat que suposa fer lligar la Constitució amb l’Estatut, i la política general autonòmica amb la voluntat del poble i el parlament català.

Curiosament en els darrers tres anys s’han aprovat moltes lleis que desenvolupen l’Estatut i d’altres es troben en tràmit parlamentari, de manera que no hi ha hagut una total paralització mentre el TC decideix que és i que no és inconstitucional.

Un article a l’AVUI d’ahir de l’avocada de la Generalitat davant el TC, Dolors Feliu, explica d’una manera molt clara les incògnites que s’han d’aclarir aviat, esperem. Diu la senyora Feliu que no és possible saber si l’Estatut quedarà retallat o buit de contingut abans de conèixer la sentència i avisa que «… no tot el que digui la sentència tindrà jurídicament la mateixa força. Una interpretació confusa, o una afirmació que no sigui un argument rellevant per a la decisió, tindrà menys valor vinculant». Amb aquesta afirmació ja ens prepara el camí per fer més o menys cas a certes interpretacions de la sentència, de manera que tindrem la possibilitat de conviure amb un Estatut que aplicarem una mica al nostre aire. No crec que sigui el que ens convé.

Els dubtes de la senyora Feliu es resumeixen amb la frase final de l’article: “Potser el dia després que surti la sentència tampoc sabrem exactament el seu abast, encara que, segurament, tindrem més pistes.”

Feliç el dia que ja no parlarem de l’Estatut sinó que ens dedicarem a aplicar-lo sense mirar de reüll a Madrid.