De Suïssa estant

Els cowboys eren tipus durs i aquesta imatge va convertir els texans, també anomenats jeans, en un objecte de culte.

Unes campanyes publicitàries fetes amb molt sentit cinematogràfic i amb una gran component psicològica van ajudar a fer dels texans una peça de roba que tothom alguna vegada ha comprat i emprat Un cert confort i una admirable resistència a l’us van ajudar-hi molt.

El gran èxit comercial va fer populars arreu del món denominacions com «501» i marques com Levi’s, Wrangler, Lee, Diesel i d’altres. Amb el temps, els texans van adquirir presencia social i alguns grans dissenyadors de roba van entrar en aquest mercat proposant texans d’altíssim preu, que en el fons, estrictament qualitativament, no eren ni millors ni pitjors que els altres, però la marca feia la distinció.

Després es va imposar la moda dels texans gastats i fins i tot estripats, cosa que va destruir en gran part el mite dels jeans ja que, no ens enganyem, uns texans estripats de Dolce & Gabanna, per exemple, no deixen de ser uns texans estripats molt iguals als d’una marca desconeguda. He treballat 40 anys en el tèxtil i conec les diferencies moltes vegades més aparents que reals entre peces de roba sense nom i amb nom.

Total, que Levi Strauss ha declarat unes pèrdues de 4 milions de dòlars en el segon trimestre del 2009, i Wangler i Lee declaren una caiguda del volum de vendes d’un 15%. Un institut americà ha fet un estudi del mercat dels texans i ha constatat que en moments de crisi, el públic opta per texans de dissenyadors (la minoria) o per marques de supermercat (la majoria) i que els noms Levi’s, Lee etc. estan entre les dues opcions, i per tant són els perdedors.

Els experts de mercats ja estan preparant la nova campanya per «ressuscitar» l’interés per les marques tradicionals, amb una crida a tornar a les arrels, a fer de pioners, com els americans de fa 150 anys. «Go forth» és el crit per despertar novament l’interés pels texans tradicionals. Preparem-nos perquè aviat ens arribarà un nou cowboy, uns prats empolsegats i una veu en off que ens recordarà que el país no va ser forjat per gent amb vestit i corbata sinó per veritables herois amb texans. Ai de nosaltres!.