De Suïssa estant

No a Dinamarca, com per Hamlet, sinó al Miniestadi. L’anomenat “pacte del Miniestadi” (El Periódico dixit) potser és correcte, legal, net i transparent, peró no en dona la sensació.

Un pacte aparentment molt laboriós, signat amb moltes presses, amb el protagonisme personal d’un alcalde i un president amb els dies comptats als seus càrrecs ha donat tota la sensació de ser un brou cuinat entre els dos «chefs» sense donar massa veu ni vot a tots els afectats, principalment els veïns de les Corts.
Que el Barça hi surt guanyant financerament, sens dubte. Que l’Ajuntament s’apuntarà un més que discutible «gol» al recuperar terrenys per construir pisos i zones verdes, és segur.

D’entrada el projecte no te data d’acabament i els que l’ha estudiat diuen que les infraestructures i equipaments previstos no són suficients per les 5.000 persones que habitaran els 1.600 nous habitatges.

Com que el pacte es va presentar de la mà de l’alcalde Hereu i dels caps dels grups municipals de CiU i ERC, en un «tripartit» insòlit i que fa arrufar el nas a més d’un, sembla que per molt que han elegit tàcticament una data propera a les grans vacances, l’assumpte Miniestadi no ha fet més que començar.

I m’agradaria que els lingüistes trobessin una paraula catalana equivalent a «pelotazo» perquè ens ha de fer molta falta d’ara en endavant.