De Suïssa estant

La dominació cultural, militar i política que en l’antiguitat van tenir els grecs i els romans a les nostres terres ha fet que altres pobles i altres cultures s’hagin deixat de costat o almenys no s’han explicat amb prou detall.

A l’escola, dels celtes en sabíem poc: se’ns va parlar dels celtíbers, dels gals com a poble guerrer i els que encara estudiarem llatí al batxillerat no oblidem el primer paràgraf de “De bello gallico” (La guerra de les Gàl•lies) de Juli Cèsar on ens diu que la Gàl•lia estava dividida en tres parts i la tercera era habitada pels que en la seva llengua són anomenats celtes i en la nostra gals. (… terciam qui ipsorum lingua Celtae nostra Galli appelantur). Els grecs els van anomenar keltoi, és a dir gent oculta.

De fet els celtes eren un conjunt de pobles amb una cultura molt més avançada que el que ens van permetre de saber els entre nosaltres dominants llegats grecs i romans. Els celtes no eren patriarcals ja que les dones tenien molts drets civils, el divorci existia i fins i tot el matrimoni a prova, d’un any i mig, per tal de decidir després de casar-se per tota la vida.

Aquest poble que sempre ens han presentat com un grup de guerrers quasi sense cultura, en realitat va ser un poble molt sensible i fins i tot refinat. Una exposició oberta actualment a Berna, amb el títol «L’art dels celtes», reuneix primera vegada 450 obres d’art de diversos museus en un conjunt sorprenent que demostra que la cultura europea no era només patrimoni de grecs i romans.

Aquesta exposició, oberta fins el 18 d’octubre, val el viatge a Berna. Una visita com la que vaig fer jo ahir, és un bàlsam per l’esperit i una lliçó de modèstia pels mediterranis que, dins d’Europa, sempre ens hem cregut ser els portadors de cultura.