De Suïssa estant

Les noticies, per sort molt poc freqüents, d’accidents d ‘aviació em fan sentir una emoció especial. Per raons professionals he fet en 40 anys d’activitats uns 130 vols al continent americà i molts d’altres dins d’Europa, el nord d’Africa i l’Orient Pròxim.

Amb tanta activitat es pot suposar que he assolit una rutina i que per a mi agafar un avió és com anar amb l’autobus. Res d’això: a cada vol, curt o llarg, sempre he dedicat un minut a pensar que un accident era possible i tenia un record per la meva família. A cada vol. No és un sentiment de por sinó la consciència que quelcom és possible encara que poc probable.

La desaparició ahir de l’avió d’Air France ha succeït en una zona que he travessat moltes vegades i que junt amb una altra que es troba a una hora de vol de Caracas en direcció a Europa fan part dels punts on sempre he tingut algun ensurt per causa del mal temps i de les turbulències que es produeixen. I malgrat l’accident d’ahir, volar és probablement el transport massiu més segur que tenim.

I llavors, ¿perquè sentim una inseguretat a l’hora de volar?. Crec que és natural ja que volar, és a dir estar “penjats” és antinatural a l’home. Anar per terra, caminant o amb un vehicle, ens fa sentir segurs. Fins i tot navegar pel mar permet pensar a nadar o tenir un tros de fusta on agafar-se. Però volar…

La tristor i el sentiment de dolor dels familiars de les víctimes del vol d’Air France els comparteixo i tinc d’estar molt agraït al destí que m’ha permès fer tants i tants milers de quilòmetres en avió sense accident.

La quasi segura declaració de fallida de la General Motors GM avui dilluns ha fet que els darrers dies el govern alemany multipliqués els seus esforços per trobar una solució i salvar el grup Opel – que és part de la GM- d’una probable desaparició.

Després de molt estirar i arronsar amb diversos interessats en participar a la Opel, entre ells el grup FIAT italià, sembla ser que el grup austro-canadenc Magna s’ha emportat el premi. De fet, s’han previst tres punts: un pre-acord entre GM i Magna, un contracte amb l’estat alemany que garantirà un crèdit «pont» de 1500 milions d’euros i un compromís de les parts per garantir que els diners crèdit no aniran a parar als Estats Units.

El darrer punt no sembla estar segur, ja que amb la fallida de la GM és de suposar que el jutge americà que porti el tema intentarà treure diners de qualsevol membre del grup GM, de manera que els Estats Units no han donat res més que una declaració d’intencions, però cap garantia.

Sorprèn que el grup Magna, que ha perdut 150 milions d’euros el primer trimestre del 2009, tingui ànims per entrar a Opel. La realitat és que Magma s’ha aliat amb el banc rus Sberbank que està controlat pel Kremlin. El banc rus participaria amb un 35% de la nova Opel, Magna amb un 20%, els treballadors d’Opel amb un 10% i la GM amb un 35%. Val a dir que entre Magna i el banc rus controlarien 55% de la Opel, finançada amb un crèdit alemany, és a dir dels contribuents. Una operació de baix preu que ha alegrat molt al cap del Sberbank senyor German Gref, ex-ministre de Putin i intim amic d’ell.

Per acabar d’enredar la troca, l’ex canceller alemany Gerhard Schröder, alt càrrec de la companyia russa de pipe-lines Nordstream que pertany al monopolista Gazprom, a tingut una intervenció decisiva en tot l’embull, de manera que ja em direu com s’ha d’agafar tot això.

Els 8000 treballadors de la planta d’Opel a Figueruelas (Saragossa) ho estan passant molt malament ja que ningú pot dir com acabarà el problema GM-Opel i quines conseqüències tindrà per la planta aragonesa. Molt complicat, poc transparent i amb previsions que finalment perdin el de sempre.