De Suïssa estant

Avui a les 3 de la tarda el president francès Sarkozy marcarà d’alguna manera la història política de França ja que parlarà per primera vegada davant l’Assemblea Nacional (diputats i senadors) reunits conjuntament al palau de Versalles. La darrera vegada que un tal esdeveniment va tenir lloc va ser l’any 1848, sota una altre constitució i estructura de l’estat.

Aquesta primícia és possible gràcies a que el juliol del 2008 (aprofitant les vacances) el senyor Sarkozy va proposar un canvi constitucional que permet al President de la República parlar una vegada a l’any davant les càmeres reunides. El canvi va ser aprovat i ara s’aplica per primera vegada.

Que el senyor Sarkozy aprecia molt al senyor Sarkozy és indiscutible. Que el senyor Sarkozy no rebutja gairebé mai les possibilitats que se li presenten per donar explicacions en públic, també és cert. Amb tots els seus defectes el domina una virtut i és la de fer feina. Viatges, reunions arreu del món, propostes dins i fora de l’UE, tot és bo per mostrar un esperit inquiet i per fer que França recuperi a nivell mundial la importància que els darrers anys havia perdut.

El senyor Sarkozy podrà o no agradar (jo si fos francès no l’hauria votat) però és indiscutible que un cap d’estat amb iniciatives, actiu, malgrat les errades sempre és més presentable que un cap d’estat que es dedica a anar a caçar, a repartir medalletes o a inaugurar exposicions. La constitució francesa dona al cap de l’estat feina concreta, i també al primer ministre. No totes les constitucions són tan pràctiques.

El diari «Liberation» parla de monarquia republicana en referència a la presidència Sarkozy. Potser també s’escau dir república monàrquica. De qualsevol manera jo mi apuntaria.