De Suïssa estant

Avui tota la premsa i la radio van plenes de noticies i comentaris sobre l’acte d’inauguració de la terminal anomenada T1 a l’aeroport del Prat.

Fora del Rei (que per cert ningú ha explicat perquè no el varen convidar), les màximes autoritats de l’estat espanyol i de Catalunya estaven presents a l’acte i la veritat és que el volum de l’obra i el pressupost demanaven a crits una assistència de primera categoria.

Molts parlen del “nou aeroport”, però es deu tractar d’una hipèrbole ja que només és una terminal. Per cert, una terminal que arriba amb sis o set anys de retard, que ningú sap com la podran omplir i que no disposa de cap connexió amb la xarxa ferroviària ni amb el metro.

No es tracta ara d’amargar l’alegria natural dels catalans davant d’una terminal moderna que donarà segurament una imatge molt positiva als passatgers que arribin o surtin.

El president del govern espanyol senyor Rodríguez (més conegut com Zapatero) va aprofitar l’acte per recordar per enèsima vegada que l’acord sobre el finançament de Catalunya està a punt de tancar-se i que (literalment) ““colmará las necesidades de Catalunya”, i “porque es la financiación que deseo para Catalunya”.

En aquest moment no hi va haver cap riallada, cosa que només puc atribuir a la bona educació dels catalans presents. Com tampoc van esclatar de riure quan el senyor Rodríguez va prometre per abans d’acabar l’any, una gestió nova, compartida de l’aeroport.

Vist el poc interés que AENA, i també IBERIA, han demostrat els darrers anys per l’aeroport de Barcelona, l’única gestió realment nova és la cessió total a Catalunya. La resta són flors i violes i romaní.