De Suïssa estant

L’any 2008 es van retirar dels bancs suïssos un milió set-cents mil milions de francs de diners de clients que els bancs administraven ; no de comptes corrents sinó de capital per fer rendir. Perquè ens entenguem: un 17 seguit de 11 zeros. Traduït a euros: un bilió, és a dir un milió de milions.

Home!, encara en quedes uns quants; segons les estadístiques mes o menys uns 5 bilions. La garrotada però és forta i demostra dues coses: una manca de confiança en la manera que han tingut alguns bancs d’administrar els capitals i una certa por davant l’eliminació “de facto” del secret bancari.

Com que els diners no s’evaporen, ara estaran en altres indrets cercant silenci i rendibilitat, o invertits en diamants, barres d’or, obres d’art i altres coneguts refugis. Potser alguns milions, fins i tot, estaran invertits en jugadors de futbol perquè ningú encara ha explicat d’on surten els diners que el Real Madrid no té però disposa per comprar a qui li sembla.

Això de la crisi, els que som del mig de la munió no ho acabem d’entendre i només ens preocupa no perdre el poc que hem arraconat, que no és molt davant els 9 milions nets que cobrarà per any el Cristiano Ronaldo.

Com que resulta que ens hem tornat bojos, avui sortiré al carrer amb un barret fet de paper de diari i un timbal del meu nét i segur que ningú em farà cas.