De Suïssa estant

Els polítics han d’anar amb peus de plom amb les coses que fan i amb les que diuen. En molt poques ocasions es poden permetre el luxe d’improvisar ja que cada mot pot girar-se contra seu o contra el seu partit.

El discurs d’ahir a El Caire a càrrec del president Obama serà comentant durant molt temps perquè per primera vegada en molts anys s’han sentit paraules conciliadores amb el món musulmà per part d’un president dels Estats Units. Cada frase ha estat col•locada en el lloc just, amb les paraules adequades i amb l’èmfasi necessari. Era un discurs dirigit a tots els musulmans però també, no ho oblidem, a l’electorat americà que ja porta temps perdent a poc a poc les il•lusions que Obama va donar quan era candidat. Sobretot en l’aspecte econòmic, el govern Obama no ha donat encara cap senyal de saber com solucionar el problema que en gran part el seu país ens va crear.

Darrera de les paraules del president Obama ahir (per cert molt ben transmeses ja que és un bon comunicador i sap fer oblidar el Teleprompter), hi ha l’autor real dels textos: Ben Rhodes. És un americà de 31 anys, poc conegut contràriament al seu cap Jon Favreau que la revista Time considera una de les 100 persones amb més influència dels Estats Units. Favreau només té 43 anys. Un equip molt jove per un president també jove.

Paraules són paraules i tothom espera ara els fets. De totes maneres és molt positiu que el canvi de to de la presidència americana es faci sentir arreu. Amb una certa esperança però amb un ull molt crític esperarem els esdeveniments. Ara és el moment d’actuar, tal com deien els llatins: Facta, non verba.