De Suïssa estant

És probable que tota l ‘emoció prèvia al partit de futbol del dimecres no permeti a molta gent parlar o pensar en altres assumptes que, a curt i a llarg terme, tenen més importància absoluta.

La noticia de La Vanguardia d’avui sobre el pacte PSC i PP de Catalunya espero que es tracti amb el ressò que si és veritat mereix. La finalitat del pacte no és altre que donar al PP català un protagonisme forçat per tal de desviar vots de CiU.

Amb totes les diferències que es vulgui, sona una mica a repetició del pacte que els socialistes i els populars van fer al País Basc per tal d’eliminar els nacionalistes de la primera renglera política. A Catalunya es vol disminuir el paper de CiU per aigualir el nacionalisme.

L’economista John Kenneth Galbraith va dir en política la cosa més admirable és la proliferació de la memòria curta. El tripartit, que va permetre al PSC de governar, ha fet que ERC abandonés certs principis obligat pel pacte que els permet de fer veure que manen mentre han «aparcat» alguns dels seus principis. Això explica el projecte de Carretero.

Ara el PSC torna a fer una jugada, sens dubte legal però no estic segur que moral, per fer-se més fort gràcies a l’afebliment de CiU. Veurem com acaba i si el PP de Catalunya entrarà a fer el joc al PSC amb totes les conseqüències. Un PSC que el país necessita segurament amb total independència del PSOE, cosa que el presentaria com més creïble. Acords entre partits de dependència estatal fan arrufar el nas.

Fer política és no deixar la guineu amb gana i al mateix temps salvar la vida de les gallines.

No perdem de vista cap de les noticies no esportives ja que la setmana ens donarà moltes sorpreses. Ah, i que guanyi el Barça!.