01 maig 2009
El dret a reclamar
Abans d’ahir vaig comentar les negres previsions turístiques a Europa per l’estiu vinent. Avui voldria tocar un aspecte menys conegut i més distret : el de les reclamacions que els turistes adrecen a les agencies de viatges.
Naturalment em referiré a les reclamacions que es fan a Suïssa, on també existeix l ‘Oficina del Protector dels Viatgers, complementària de les reclamacions que es fan directament a les agències organitzadores dels viatges.
Una quants exemples ens donan una idea de lo escarafallosos que poden arribar a ser una gent en principi suposadament culta i preparada. Un suïs va reclamar, arribant d’un viatge a Egipte :”Lamentablement, el tour que entrava dins dels « paquet » va ser molt poc variat, és a dir, masses piràmides” .
Un altre, molt poc preparat i sense la més mínima noció de geografia, desprès de reclamar de l’hotel de Mallorca on estava allotjat, “perquè no l’hi agradava “, va demanar tornar a Suïssa. Tots el vols estaven plens, de manera que va respondre a l’agència de viatges que “no hi ha cap problema: estic a Espanya i agafaré el tren” .
Un client es va queixar d’un viatge a la Índia : « Perquè tinc de menjar sempre curry ? »
Una senyora també va demostrar poc coneixement del lloc on anava perquè insistia en llogar un cotxe a una de les illes Maldives que, com que són majoritàriament esculls de coral, estan en part lliures de cotxes. Un altre turista a les Maldives va reclamar que la platja estava bruta : « La sorra tenia masses fulles de palmera ».
En general, un 3 % dels viatgers reclamen o critiquen les seves vacances. La meitat rep algun tipus de compensació. També es constata un augment de les reclamacions perquè avui dia amb els mòbils, les càmeres digitals i el correu electrònic, l’operació de reclamar s’ha fet més fàcil, encara que la majoria protesten per coses d’importància menor.
No hi ha resposta