De Suïssa estant

Gràcies al meu pare, a casa sempre van tenir els llibres una gran importància. Jo he seguit aquesta via i per tant diades com la d’avui, malgrat la distància física amb Catalunya, només em poden alegrar.

Jo soc de la generació que va ser escolaritzada en castellà; per sort, el català el parlàrem a casa i entre als amics i el podíem llegir amb una mica de bona voluntat. El meu “Harry Potter” eren “Les aventures d’en Massagran”, amb il•lustracions de Junceda, que fou un dels primers llibres que recordo haver llegit i rellegit.

De la diada de Sant Jordi a la Manresa dels darrers anys quaranta i primers cinquanta recordo la pluja. Jo no sé si les estadístiques em donaran la raó, però la Festa del Llibre la tinc associada a un pluja fina que obligava als llibreters a fer les parades obligatòriament amb tendals. La gran animació pels carrers era motivada pel costum de comprar almenys un llibre i per la ajuda complementària del 10% de descompte tradicional.

El regalar una rosa va ser un costum que recordo haver conegut més tard, a Barcelona, en els temps d’universitari. Naturalment són coses de l’edat. Em sembla un costum molt d’acord amb la diada i amb els llibres: roses i llibres pertanyen al món dels sentiments, i és oportú unir-ho en un dia on també celebrem San Jordi, patró de Catalunya, i una de les poques coses que tenim de comuns amb els anglesos.

Avui, malgrat els mil quilometres de distància, em passejaré pel Carrer d’Urgell i el del Born de Manresa, i tafanejaré per les parades de la Llibreria Boixeda i de la Llibreria Torra, i segur que descobriré algun llibre interessant. I si algú creu que somnio, s’equivoca: no són somnis sinó records, molt i molt presents malgrat el temps transcorregut , un temps que no ha estat capaç d’esborrar res de la meva memòria i del meu cor.