De Suïssa estant

Que estem en certa manera controlats ja és sabut de tothom.Que els controls, algunes vegades, es publiquen en forma de estadístiques també ho tenim clar. Que certes estadístiques es poden presentar d’una manera o d’una altre per tal d’influir al lector ho saben fins i tot els infants. Malgrat tot, les llegim (les llegeixo) perquè de tant en tant surten assumptes poc coneguts i que permeten treure conclusions profitoses.

És el que m’ha succeït amb una curiosa estadística que diu que a Alemanya, però també a Suïssa, l’absentisme laboral ha disminuït de Gener a Març com mai en els darrers quinze anys. No costa gaire de deduir que la causa és la por a perdre la feina que fa que molta gent superi petits inconvenients de salut i treballi malgrat tot.

Dos aspectes són interessants de l’estadística. Primer, el fet que en temps de bonança molts deixaven d’anar a treballar perquè donar-se de baixa era fàcil i no afectava l’expedient laboral. Segona, que la por a fer-se notar per absentisme pot fer que alguns que realment estan malalts, no tinguin el repòs necessari i que probablement tard o d’hora el cós els passarà factura. Com sempre, dos extrems entren en joc.

Altres aspectes de la por de quedar-se sense feina ha estat un augment de les hores extres, reacció típica per donar a entendre que el lloc de treball és important i el treballador imprescindible. També s’ha constatat que la gent no critica o posa a discussió detalls de la feina per tal de no donar una imatge negativa. La manca de crítica, a la llarga, perjudica l’empresa ja que aquesta no pot aprofitar a temps de certes senyals que la crítica constructiva pot avançar. I un tercer aspecte és l’augment del accidents laborals ja que en temps de crisi es treballa sota pressió i sense fer massa atenció a la pròpia salut.

Tot això és lògic i les estadístiques ens ho recorden. I ens enganyen perquè, fora dels quatre aprofitats de sempre, no es que els malalts hagin disminuït ja que més endavant segurament les malalties mal curades o les causades per el stress ompliran consultoris i llits. I una altre estadística ens ho explicarà; i si no, temps al temps.