De Suïssa estant

L’escriptor italià Pitigrilli és un dels personatges del país germà que més controvèrsies ha creat entre els crítics literaris, els lectors admiradors, els lectors detractors i tothom que s’ha atansat a la seva obra.

Va néixer a Torí el 9 de maig del 1893, sota el nom de Dino Segre. La mare era d’una família aposentada de farmacèutics i els seu pare oficial de l’exercit. Estudià dret i molt aviat es va dedicar al periodisme. Als 25 anys va ser desafiat a un duel pel gran Gabriele D’Annunzio cosa que ja demostra el caràcter incòmode del nostre personatge. Pitigrilli va refusar el duel.

Pitigrilli va publicar el 1920 la seva primera novela, “Mamífers de luxe” iniciant una carrera literària plena de processos, molts per ultratge al pudor malgrat que el seu estíl era intelectual, educat i molt poc vulgar. Donà moltes conferencies a la Sorbona de París i a altres universitats europees mentre la seva fama d’escriptor augmentava amb edicions i reedicions de les seves obres.

L’any 1938, les lleis racistes italianes van començar a preocupar a Pitigrilli degut als seus orígens jueus. Finalment, l’any 1943 fuig cap a Suïssa i al 1948s’instal·la a Buenos Aires on residirà 9 anys amb molt èxit col·laborant en el diari La Razón. Torna a Europa el 1957 i mor a Torí el 8 de maig del 1975.

Jo vaig conèixer l’obra de Pitigrilli l’any 1965 gràcies al seu “Diccionario de la Sinceridad” (títol original “Dizionario Antiballistico”) i “ El pollo no se come con las manos” (“Il pollo non si mangia con le mani “) editats per Editorial Planeta i distribuits per Plaza y Janés. Posteriorment he llegit moltes altres obres d’ell, ja en versió original italiana.

Pitigrill va ser un escriptor amb un estil molt particular, molt substantivat es a dir evitant la cavalcada d’adjectius que la literatura, sobretot italiana, ha emprat sistemàticament. Les seves descripcions de personatges i situacions són exemplars per la concisió i l’elecció precisa dels mots. És un veritable plaer rellegir les seves obres ara que la vulgaritat s’ha apropiat del món artístic ( i, ai, també de l’altre).