31 març 2009
Boadella en el paper d’exiliat
He llegit en un diari per Internet un resum de les declaracions d’Albert Boadella, fetes a Madrid el divendres 27 de març.
L’acte coincidia amb el Dia Mundial del Teatre i, en veritat, per la curta crònica llegida era talment un acte teatral. El Boadella estava envoltat de il•lustres polítics coneguts per les seves actuacions de cara a la galeria : Esperanza Aguirre, Isabel San Sebastián i Aleix Vidal-Quadras.
Boadella no és el primer artista que amb uns inicis meritoris acaba fent histrionisme, auto-propaganda i deformant la realitat. Boadella sembla sentir la necessitat de posar com un drap brut a Catalunya i els seus polítics cada vegada que veu atansar-se un periodista o quan li posen un micròfon sota el nas.
L’història del teatre català del darrer quart del segle passat no es pot escriure sense donar un lloc preferent a Els Joglars i a Albert Boadella. Amb això, la seva carrera no necessitaria ser promocionada amb provocacions innecessàries. Ni Boadella, ni jo ni molta altra gent està sempre d’acord amb els que han manat o manen a Catalunya. Tots tenim maneres (de preferència les urnes) per fer-nos sentir si en tenim necessitat.
Ara bé, s’ha d’estar molt desesperat animicament per declarar aquestes « perles »:
– No hi ha llibertat d’expressió a Catalunya i per les meves opinions m’he vist
obligat a exiliar-me a Madrid.
– Algunes actuacions polítiques catalanes em recorden a l’inici del
nacionalsocialisme alemany.
Mira, Boadella, els teus problemes per La Torna l’any 1977 foren amb les autoritats de Madrid. Després, a Catalunya, vas posar sobre els escenaris Teledeum, Ubú, president o Daaaaalí i no cal que et queixis massa perqué la gent va assistir a aquestes obres amb generositat.
Ho diré amb paraules de Ortega i Gasset i textualment, perquè qui viu a Madrid empra cada dia el castellà : « La diferencia entre el inteligente y el tonto consiste en que aquél vive en guardia contra sus propias tonterías, las reconoce cuando apuntan y se esfuerza en eliminarlas, al paso que el tonto se entrega a ellas encantado y sin reservas ».
Crec que Boadella és intel•ligent i que d’un moment a l’altre deixarà d’intentar provocar al adonar-se que ningú dels que ell voldria mortificar l’hi fa cas.
No hi ha resposta