De Suïssa estant

El meu post d’ahir va donar motiu a una serie de comentaris que m’han arribat pública i privadament i que sincerament agraeixo.

Com que estic sotmès (degut a la distància) a les informacions dels diaris i les ràdios per Internet i no tinc altres fons de noticies ( com molts d’altres en el meu cas i fins a tot que viuen dins de Catalunya). Gràcies al comentaris d’ahir he llegit diversos enllaços i tinc, almenys d’entrada, una millor idea de tot el que està succeint a Catalunya amb el tema Bolonya.

Sorprèn el saber que els estudiants feia quatre mesos que ocupaven el Rectorat de l’Universitat en el moment de ser desallotjats. Caram !, en quatre mesos les autoritats universitàries sembla ser que no van fer cap pas important per establir un diàleg obert i seré amb els estudiants. És molt lamentable que s’hagi arribat a la expulsió forçosa del recinte, amb el resultat de que ara es parla més dels Mossos que del Pla Bolonya.

Els estudiants han demostrat ganes de dialogar i de manifestar-se amb ordre. En realitat ells no estan contra els principis del Pla Bolonya sinó sobre la manera que l’estat espanyol vol aplicar aquests principis. No és els fons sinó la forma la que està en discussió, de manera que s’ha d’esperar per part de les autoritats acadèmiques un pas endavant per arribar a parlar del problema dins de l’universitat. Les conclusions, després, s’han de fer arribar a la gent de manera clara, i tothom i sortirà guanyant.

I el Mossos, que aprofitin la mala experiència dels darrers esdeveniments per demostrar que no són “uns altres grisos”. Els de la meva generació ja m’entenen.