De Suïssa estant

Avui al mati dues noticies sobre la salud dels humans m’han estroncat un previst pacific esmorzar.
La primera és del tipus economia de consum . Resulta que la companyia d’aigües que subministra una població veïna a la meva acaba d’anunciar als seus habitants que es veu obligada a pujar el preu de l’aigua a partir del 1 de maig. Fins aquí res de nou: tot puja menys el que sembla que tindria de pujar més ara, que és la moral de la gent.

Lo curiós és el motiu per justificar la pujada : el menor consum. Per la companyia, com que el consum d’aigua ha disminuït els darrers temps i com que el manteniment de les infraestructures (canonades, depuració, bombeig…) te el mateix cost, per simple càlcul matemàtic s’ha d’apujar el preu del liquid consumit.
Després de moltes campanyes per fer que la gent prengui consciencia que l’aigua és un bé preciós, que no s’ha de malgastar, i arribats al punt on molts han fet cas i han tingut més cura a l’hora d’obrir les aixetes, venen els de la companyia de l’aigua i penalitzen el menor consum.

Un parell de pàgines més endavant del diari llegeixo que un grup de científics canadencs ha dit que no s’ha de menjar tan peix, que els beneficis del omega-3 no semblen tan clars com fins ara s’ha dit i que altres fonts per el omega-3 són possibles. També expliquen que el nombre de peixos disminueix de manera alarmant i que si les coses continuen així dintre de quaranta anys la manca de peix serà espectacular, amb uns augments imponents del preu i causant la misèria de moltes poblacions que tenen en el peix la seva única font de proteïnes.

Davant d’aquestes noticies em demano si d’ara en endavant seguiré esmorzant amb la lectura del diari o agafaré « La Ventafocs » que després de tot també parla de gent bona i de gent dolenta amb l’avantatge que conec el final i guanyen els bons.