De Suïssa estant

La darrera setmana, Suïssa va rehabilitar civilment de manera oficial els ciutadans que van fer part de les Brigades Internacionals a la guerra del 36-39.
Al mateix temps, s’ha publicat un llibre amb el títol de « Els voluntaris suïssos a Espanya » (« Die Schweizer Spanienfreiwilligen») que recull testimonis directes per esbrinar els motius i els resultats de la presencia suïssa a les Brigades Internacionals. Com que pràcticament tots els protagonistes han mort, el llibre s’ha basat en correspondència que les familias han guardat i en les actes oficials de la Justícia Militar.
A Suïssa el actuar en un exercit estranger era i és encara penat. Dels més de 700 suïssos que es van apuntar a les Brigades, uns 550 van ser jutjats al retornar a Suïssa i condemnats amb penes més aviat simbòliques però que van afectar l’imatge civil de tots ells fins ara on han estat retornats a la plenitud de drets civils.
Del llibre és molt interessant de constatar els motius per els que aquells joves van anar a para a Espanya. Malgrat tot els lirisme que s’ha donat a la presencia estrangera a la guerra, els suïssos van participar-hi per els motius següents, segons el llibre : manca de treball, conflictes amb la llei, desig de combatre el feixisme.
Vegem un per un els motius. Efectivament, els anys 30 Suïssa patia una forta recessió, amb una industria mal repartida geogràficament i amb una agricultura pobre, condicionada per el clima, poc mecanitzada i molt minifundista i això explica una cert impuls a marxar per guanyar-se la vida o al menys sobreviure a fora. El segon motiu, els problemes amb la llei és el que també ha omplert molts anys la Legión Extranjera y la Legion Française.
Els motius idealistes venen en tercer lloc. És evident que a Suïssa, situada entre la Alemanya de Hitler i l’Itàlia de Mussolini, molta gent sentia un cert temor a una invasió i un rebuig dels ideals dels veïns. Per tant és normal que alguns joves amb posicions d’esquerra anessin a cercar una ocasió de combatre els probables enemics de la seva pàtria.
Com veiem, les actituds humanes segueixen avui dia els mateixos paràmetres que fa 70 anys i és que, per bé o per mal, som com som.