De Suïssa estant

Després d’un hivern molt llag i dur els darrers cinc dies han portat un clima més suau que la natura ha aprofitat per despertar poc a poc .
Ja han sortit al jardí de casa les primeres flors. Es tracta de l’anomenat Safrà bord que sempre és matiner . També els ocells han volgut anunciar la primavera i cap a les sis del matí comencen a cantar per fer-nos el despertar més alegre.

Els ocells són els animals que més aprecio ja que amb la seva presencia i els seus cants ens omplen tot l’any de agraïment. Els pocs ocells que no acostumen a emigrar a l’hivern, sobreviuen fins i tot amb la neu cobrint tot el sòl i es fan notar deixant les petjades sobre la capa blanca, com  a constatació de la seva fidelitat al lloc on han nascut.

En Josep Maria de Sagarra va escriure un llibret deliciós, que recomano a tothom. El títol és « Els ocells amics », publicat per primera vegada l’any 1947 i reeditat posteriorment. El darrer capítol conté una oració que, per llarga, no copiaré sencera:

” Senyor ! …Que mai no els falti llur plat de cuquets i formigues ; que no els manqui l’aigua per a humitejar el bec. Espanteu les mosteles i les rates cellardes que els ensumen el niu ; desvieu els perdigons que els puguin trencar les ales, i les ungles dels esparvers que els cargolen el coll ; aviseu-los quan s’acostin a la branqueta de vesc i a la trampa amagada. I feu, sobretot, Senyor, que no s’estronquin mai en el bec dels ocells aquelles flautes i aquells violins de llur cançó, perquè són la música més delicada dels camps i la joia més dolça de la primavera ! »