De Suïssa estant

El govern suis, per boca del seu ministre de finances Hans-Rudolf Merz, va decidir ahir “alleugerar” el secret bancari. Requiescat in pace.

Sotmès a enormes pressions per part dels Estats Units i de la UE, principalment Alemanya i França, Suiça a decidit enterrar el secret bancari abans de que es certifiqui oficialment la seva mort.
A la propera reunió del G-20 a principis d’abril està previst elaborar una llista de « paradisos fiscals » que seran objecte de sancions de tot tipus per part dels membres de la G-20. Amb el pas donat ahir, Suiça intenta evitar fer part de la ominosa llista no tant per salvar la cara a un banc o a l’altre sinó per salvar el encara existent prestigi del sistema bancari nacional.
El següent pas serà modificar els acords de doble imposició que Suiça ha signat amb més de 70 Estats del món. El fet que a partir d’ara la col•laboració amb les autoritats financeres i judicials dels països en qüestió permetrà de donar detalls sobre comptes bancaris ha trasbalsat el sistema bancari que, per altre part, necessitava de molts retocs després de 75 anys de funcionament inamovible.

Més d’una testa coronada, més d’un personatge públic d’alt nivell ha dormit malament la passada nit, i segurament tampoc dormirà massa bé les següents. La meitat dels pilots de Formula 1 tenen residència suïssa, igual que molts actors, cantants, tennistes, golfistes i altra gent brillant del món sencer. En principi, els resident reals no han de témer res, però ningú sap on arribarà la « neteja ».

El principi de Robin Hood només funciona a la novela o al cinema. Robar als rics per repartir-ho als pobres és un acte que comença per robar, encara que sigui a un ric. No conec la solució al repartiment just, si existeix. Peró potser l’enterrament en vida del secret bancari sigui un petit pas per aconseguir-ho. Si és així, benvinguda defunció.