De Suïssa estant

Sense avisar, sense donar el més mínim senyal de feblesa, el meu ordinador “ha fet figa”.

Abans d’ahir, a traïció, l’ordinador va deixar de cumplir les seves funcions i es va emportar algunes informacions i dades que jo, per descuit, no havia assegurat exteriorment. El meu humor està en moments baixos.

En moments així és quan ens donem compte de la dependencia que ens em ( o ens han) creat amb els ordinadors. Arribada “la traïció” no sabem trobar adreces, no podem omplir formularis, no recordem el nom de la persona que ens va escriure preguntant quelcom, en fi, que no servim per a gran cosa. Peró és que sense ordinador no funciona cap empresa, cap botiga, cap banc ens donarà un cèntim del nostre compte, els semàfors s’apagarien i el món quedaria paralitzat.

Ara escric amb un ordinador portàtil una mica vell, peró que de moment em serveix de molt. Els bons amics, els vells amics, sempre estan al nostre costat quan els necessitem.

Avui compraré un ordinador nou perquè els experts m’han dit que del vell no puc aprofitar res ja que la platina i el disc dur estan avariats; ells tractaran de salvar algunes dades. Bona sort!.

Espero que demà podré inaugurar el nou ordinador amb una entrada al meu blog. Només un avís als amics lectors: no oblideu de assegurar les votres dades exteriorment, almenys una vegada a la setmana, no fos cas que us arribi la mateixa desgràcia que a mi. Per aprendre s’ha de perdre.