De Suïssa estant

Cap dels 400 membres del exèrcit secret ha donat la cara en els 17 anys des la dissolució oficial del cos. Fins el darrer dimecres.

A quarts de set de la tarda del dimecres 18 la radio pública suïssa emetia una entrevista amb el senyor Hansueli Künzler, ex-membre del P26. L’entrevistat va explicar coses saboroses, algunes d’elles només d’interès dins de Suïssa, però també d’altres que permetran completar les informacions que he donat en tres entregues.

L’any 1984 un conegut va demanar al senyor Künzler si estaria disposat a entrar a fer part d’un cos especial de l’exèrcit, de caràcter secret però legal. De moment va dir que si, i va ser citat a una primera trobada en un refugi (búnquer) dels molts construïts durant la segona guerra mundial, i situat prop de Gstaad, coneguda estació d’esquí de la classe alta i molt alta europea.

Arribat al búnquer va rebre un sobrenom, en el seu cas el de Gallus, i a partir d’aquell moment mai no va saber el nom real de cap dels seus col•legues ja que tots reberen un sobrenom . Els monitors eren professionals de l’exèrcit regular suïs i van ser orientats sobre l’obligació de guardar secret de per vida sobre les activitats del grup.

Les trobades eren de 3 a 4 dies dues vegades a l’any. Els integrants del grup estaven tan convençuts de la seva missió que realment no van donar a ningú cap pista sobre els seus dos recessos anuals. Fins i tot és va donar el cas que un parell d’esposes de membres van contractar detectius privats per saber on anava el seu marit amb tant secret. La feina dels detectius s’acabava davant la porta del búnquer i les esposes eren informades i els demanaven que elles també guardessin el secret.

El senyor Künzler diu que ha decidit parlar per salvar l’honorabilitat dels seus 400 companys, tots ells patriotes fermament convençuts de que estaven fent un treball de gran importància per protegir la pàtria si el cas es presentés. Vol que quedi clar que no eren partisans, ni guerrillers sinó un cos especial, dins de l’exèrcit legal amb un caràcter secret degut la mateixa finalitat de la seva creació.

Malgrat tot, en el fons de cada ciutadà queda un mal regust, molts dubtes sobre el paper de l’estat i de les possibilitats de crear estructures que s’escapen a tot control.
Esperem que no es reprodueixin fets com els que he comentat i que demostren que
nord enllà, no sempre la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, com diu el poema de l’Espriu.