De Suïssa estant

El “descobriment” fet l’any 1990 de l’existència d’un cos d’exèrcit secret, el P26, i d’un servei secret, el P27, va deixar els suïssos abatuts.

Junt amb l’existència de milers de fitxes sobre persones que estaven molt lluny de creure’s objecte d’investigació, el cop va ser molt dur i encara que després se’n vagi parlar poc fins avui els dos assumptes sembren dubtes sobre uns principis que semblaven fer part intocable del sistema democràtic.

La Comissió Parlamentària va constatar que el P26 actuava com una organització secreta, sense base legal, sense control parlamentari i sense dependència política, de manera que realment actuava il•legalment i contra la constitució. El finançament de les dues organitzacions P26 i P27 es feia desviant diners previstos per la compra d’armament i amb els interessos resultants de pre-finançaments de compres de material per l’exèrcit “legal”. Tot, doncs, fora de control parlamentari i sense necessitat de passar comptes ni donar explicacions.

Els membres d’aquest exèrcit eren uns 400 sota el comandament d’un director de l’empresa de Basilea Consec AG dedicada a la formació de personal i que en el fons només servia per tapar les altres activitats. Existien dipòsits d’armes a diversos llocs del país (fusells d’assalt, pistoles, armes amb silenciador, etc.).

L’exèrcit secret estava dedicat a “salvar la pàtria” no només d’enemics externs sinó també d’interns. El P27 espiava molta gent, sobre tot de les esquerres i a tots els que ells suposaven un perill per la seva concepció de la pàtria.

Oficialment, el P26 és va declarar liquidat el mars de 1992 i poc a poc va anar passant a l’oblit, almenys de cara a fora. El tema inicial de les fitxes és va solucionar permeten que cada suïs que volgués tingués l’opció de llegir la seva fitxa ( en el cas de que en tingués una). Després les fitxes és van destruir.

Demà acabarem el tema amb els darrers detalls que s’han conegut aquesta setmana després que un antic membre del P26 “sortís del armari”.