De Suïssa estant

La campanya denominada “Bus Ateu” ha servit per que es publiquessin molts comentaris a tots els mitjans de comunicació, tant favorables com contraris.

Ja sé que estic caminant sobre un terreny bellugadís però és un tema aquest de l’existència de Déu, del que ningú és aliè perquè des que l’home és home les preguntes sobre l’origen i el final de la vida han ocupat i preocupat, sense que fins ara hi hagi una resposta definitiva, vàlida i convincent per a tothom perquè tota resposta demana una bona dosi de fe, que és una virtut, ai!, en clara decadència.

Si com diu el cartell dels autobusos “probablement Déu no existeix”, en lloc de donar-nos una resposta o una solució, encara ens ho complica més tot. El “probablement” ja denota una manca de convicció total en la no-existència de Déu. O potser s’ha formulat així perquè no poden demostrar que no existeix i per tant, sembrant el dubte es guanyen alguns adeptes poc necessitats d’argument sòlids i alhora es curen en salut.

En realitat conviuen tres tendències al tractar el tema Déu : els que creuen (per tradició o per convenciment intern), els que no creuen i els que dubten perquè no troben els arguments definitius. L’eterna polèmica entre els creients, els ateus i els agnòstics que continuarà malgrat la campanya dels autobusos i la anti-campanya anunciada.

La segona part del cartell és menys polèmica : “Deixa de preocupar-te i gaudeix la vida”. Molt bé. M’hi apunto. Però només per un curt temps ja que a la primera que caigui malalt greu i vegi apropar-se la dalla m’agradarà saber amb que puc comptar una vegada els meu cos plegui. I quan vegi o sofreixi alguna injustícia greu, quan innocents segueixin morin a mans d’altres en guerres cruels, voldré saber com es pot explicar tot això.

I em temo que els de la campanya no podran donar-me arguments irrebatibles. Endavant els que viuen la fe i en tenen prou. Endavant els que dubten perquè només cercant es pot arribar, potser, a trobar la resposta. Endavant els que no creuen, però sense tancar els ulls i sense pensar que la raó és tota d’ells.

Tolerància i interès pels sentiments del altres és una de les maneres de gaudir la vida, com proposa el cartell de l’autobús.